dimecres, 4 de novembre del 2009

TRISTANY E ISOLDA


1.ABANS DE LLEGIR.

1.Segur que has vist o has llegit moltes versions
diferents sobre la història del rei Artús.
Recordes alguna pel·lícula? I algun llibre?

Si, he vist "merlí", I he llegit coses sobre el Sant Grial que va buscar Artur.

2.Observa aquests indrets en un mapa de
l'Europa del segle XII i compara'l amb un
mapa actual d'Europa.

El unic que es pot apreciar es que Europa estava dividida en molts mes troços en l'epoca trobadoresca.


2.COMRENSIÓ
1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:
R: Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.

2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:

R:Victoriós i greument ferit.


3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:

R: El guareix de les seves ferides

4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:

R: Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella

5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:

R:Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge

6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:

R:Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces

7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-se i no ser descoberts:

R:Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure

8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:

R:Dalt del pi on es troben cada nit

9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats: fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:

R:Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina


10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietat per als amants i buscarà un càstig exemplar per a
ells. Quin és de tots aquests:

R:Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel

11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:

R:Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort

12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:

R:Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos

13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:


R:Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda

14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:

R:Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.

15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:

R:La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir

16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:

R:Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.

17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:

R:Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent

18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:

R:Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús

19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:

R:Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani

20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:

R:El seu gos, Petit-Crû

21. Quina qualitat màgica té:

R: El cascavell que porta fa oblidar les penes

22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:

R:Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel

23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:

R:La seva filla, Isolda de les Blanques Mans

24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Què aconsella a Tristany:

R: Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella

25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?

R:
Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa
26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència

R:
Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat
27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?

R:Disfressat de boig

28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?

R:
Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà
29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:

R:
La vela blanca
30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:

R: És al mar i es produeix una tempesta molt forta


2.DESPRES DE LLEGIR.

1. Classifica els personatges següents segons ens són presentats com a lleials o com a deslleials:

2. Llegeix les definicions i indica a quins personatges fan referència:

-Un home valent amb les armes, sense por. Li agrada
cantar i tocar l'arpa. Es posa malalt i és ferit en algunes ocasions, i per sobre de tot, estima.

R:Tristany

-
Filla del rei d'Irlanda, que sap llegir i escriure, sap música, jugar als escacs i té coneixements de medicina. És blanca, rossa i esvelta. Menteix sense vacil·lar.

R:Isolda la blonda.

-En alguns moments, perdona la seva dona i el seu nebot; en d'altres, actua d'una manera gairebé ferotge, sempre influenciat pels nobles de la seva cort.

R:Rei Marc

-Cavaller bretó que estima Tristany com si fos un germà.

R:Kahedi

-Esposa de Tristany que no suporta que ell estimi una altra dona

R:Isolda la de les blanques mans

3. Qui explica tota la història?

R:Un joglar

4. En quina persona se'ns presenten els fets i des de quin punt de vista narratiu?

R:En tercera persona del singular i punt de vista extern .

5. Emplena aquesta graella amb els fets més remarcables que s'esdevenen en aquests indrets de la Cornualla.

INDRETS FETS REMARCABLES
Blanca landa Tristany coneix el rei Marc. Serà armat cavaller.
Gran pi Trobades nocturnes amb Isolda.























dijous, 29 d’octubre del 2009

HISTORIA DE TROBADORS

AMOR PUNXÓS

En el segle XIII, hi havia una cort situada en el regne d'aragoó que dominava gran part de l'actual Saragossa. En aquest regne manava l'il·lustrisim Robert de Sabre que era un dels majors senyors fiscals de l'època. Aquest senyor estava casat amb la bellisima dama de la cort anomenada Sofia. Ella era la dona mes binica de la cort i hi havia moltes persones que l'estimaven. Un d'ells era el trobador Ovidi de Morella , un magnic cavaller al que no havien derrotat mai amb una espasa.

Be doncs, despres de haver fet les presentacions, us contare la seua historia:

"Va començar un dia en que Ovidi de Morella estava en la taberna amb molts cavallers de la cort. Els cavalles comentaven la sort que tenia Robert de Sabre al haver-se casat amb aquella dama que era rica ademes de bonica.

Al escoltar la paraula "rica", Ovidi es va interesar per la conversació i va descobrir que si ell conqueria el seu cor es faria immensament ric.

D'aquesta manera va començar a escriure-li poesia trobadoresca per a guanyarse el seu amor.
Va ser questió d'espera el que la dama s'enamores perdudament d'ell. LLavors un dels llausengiers, Ramon de Rosaleda , que s'havien donat compte de que Ovidi s'el havia avançat en la conquesta de Sofia, va decidir comptar-ho tot a l'espós de la dama. Aquest en sentir-ho va anar a comprovar si aixo era cert. El trobador al veure que l'acusavenva proposar un duel amb el llausengier per vore qui tenia raó. Robert de Sabre va acceptar-ho.

Tot el poble es va reunir en la plaça per veure el duel. Quan va començar el duel Ovidi va desnfundar la seua espasa i amb un agil moviment va llançar l'arma del seu contrincant fora del seu abast. El va tombar amb un cop de puny i, ficant-li un peu al coll va fer que dira a la gent que l'havia acusat falsament. Aquest amenaçat de mort va rendirse i va confesar-ho tot.

Al veure com confesava el marit de la dama va fer que l'empresonaren per a sempre.

Aquella nit la dama va anar a l'havitació del trobador. Quan van estar junts, ella va dir-li que estava orgullosa de com havia lluitat contra el llausengier ell li va dir que les acusacions sobre ell eren certes, doncs ja no l'estimava per interes, i es van donar un petó. Va ser llavors quan de darrere de les cortines va apareixerRobert de sabre enpunyant una llança molt afilada. Seguidament es va llançar contra ell amb l'intencio d'atravesar-lo. i quan ho va fer es va donar compte de que havia atravesat tambe a la seua dona. el cor se li va trencar i es va suicidar tirant-se pel balcó. I aixi va motir Ovidi de Morella, abraçat amb la seua estimada i amb una vara que atravesava tots dos cors.

FI


dijous, 22 d’octubre del 2009

TREBALL DE TROBADORS



TEXT EXPOSITIU DE LES TROBARAIZ¡¡¡¡¡


Be, començarem per definir la situació d'aquella època:

En aquells temps la societat era feudal i hi havia un señor feudal que posseia unes terres que terreballaben els camperols. Be doncs anem al gra¡¡ En la cort on residien els senyors feudals
hi havia trobadors que divertien als presents amb poesia trobadoresca.

Aquesta era una poesia va naixer en el segle IV i abarcava 5 generes: "la cançó", "El sirventès", "L'ament fúnebre", "L'alba" y "La pastorel·la". En aquests generes de poesia trobadoresca van haver-hi trobadors importants com Arnaut Daniel, Jauffre Rudèl (Trobadors occitans), Guillem de Cabestany, Guillem de Bergedà (Trobadors catalans) y un trobador italià anomenat Sordello.

Com tots sabem, les dones d'aquella època no podien fer gairebé res sense el permis de el seu home. Pero hi unes salvetats, LES TROBARAIZ. Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana. Són conegudes Azalais de Porcairagues, Castelloza o la Comtessa de Dia.

Be però, tant els trobadors com les trobaraiz no escribien per amor a la dama (hi ha escepcions¡¡¡) sino per que volien que la dama li fes favors. Pero les dames creien que era de veritat i el home de cada dama era un cornut en el sentit espiritual.


Actualment, el amor no es tant diferent a com el describien els trobadors. Ells deien que hi havia amor carnal i espiritual, i actualment tambe ho pensem.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

AMOR




Per a mi l'amor es com una etapa de la nostra vida, tot el mon sent amor d'alguna manera.
Ja siguen relacions de parella, amistat, etc. Pero per a mi hi ha dos tipus d'amor:
-Amor passional: Es un amor que abarca les relacions carnals, es a dir, sexe. Aquest amor crec que es una relació de conveniencia, per satisfer necesitats naturals.

-Amor espiritual: que abarca les relacions espirituals (sentiments), es a dir, relacions d'amistat, maternals, etc. Per a mi aquest amor es el mes important de tots. perque demostra com es una persona en realitat.

L'amor espiritual, en la meua opinió, es el que et fa ser feliç de veritat. perque si aquest amor et falta pateixes molt i et sents desgraciat. En moltes pelicules d'amor per exemple, fan que una parella que s'estima es separen ja siga per una guerra, un viatge, un malentés, etc...i quan pasa aixo cada membre de la parella plora per no poder estar amb el/la seu/a esitmat/ada.

En conclusió, jo pense que l'amor es imprescindible per a la vida i sense ell no viu ningu.

FORMULA: Amor=Vida

Aci et deixe la meua cançó d'amor favorita:






dimarts, 29 de setembre del 2009

DICCIONARI HISTORIC

Feudalisme:sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.

Edad mitjana:començà el segle V amb lacaiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i finalitzà el segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492.

Al-Andalus:és el territori de la Península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre el 711 i1492.


Catalunya nova: és una denominació aplicada als territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, les antigues taifes de Lleida i Tortosa.

Albigesos:Seguidors de la religio cristiana difosa.

Franciscans:és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Escolasticisme: és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Batalla de muret:va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.

Baixa edat mitjana:és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Imperi romà d'occident: es l'estat successor de l' Imperi romà, quant aquest es va dividir el 395 a la mort de Teodosi I el gran que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Caiguda de constantinoble:onquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.

Continuaran....:-)

dilluns, 21 de setembre del 2009


* Bloc mare: http://blocdevalencia.blogspot.com/

hola

aci fare els meus deures de valencia :-)