TREBALL DE TROBADORS

TEXT EXPOSITIU DE LES TROBARAIZ¡¡¡¡¡


Be, començarem per definir la situació d'aquella època:

En aquells temps la societat era feudal i hi havia un señor feudal que posseia unes terres que terreballaben els camperols. Be doncs anem al gra¡¡ En la cort on residien els senyors feudals
hi havia trobadors que divertien als presents amb poesia trobadoresca.

Aquesta era una poesia va naixer en el segle IV i abarcava 5 generes: "la cançó", "El sirventès", "L'ament fúnebre", "L'alba" y "La pastorel·la". En aquests generes de poesia trobadoresca van haver-hi trobadors importants com Arnaut Daniel, Jauffre Rudèl (Trobadors occitans), Guillem de Cabestany, Guillem de Bergedà (Trobadors catalans) y un trobador italià anomenat Sordello.

Com tots sabem, les dones d'aquella època no podien fer gairebé res sense el permis de el seu home. Pero hi unes salvetats, LES TROBARAIZ. Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana. Són conegudes Azalais de Porcairagues, Castelloza o la Comtessa de Dia.

Be però, tant els trobadors com les trobaraiz no escribien per amor a la dama (hi ha escepcions¡¡¡) sino per que volien que la dama li fes favors. Pero les dames creien que era de veritat i el home de cada dama era un cornut en el sentit espiritual.


Actualment, el amor no es tant diferent a com el describien els trobadors. Ells deien que hi havia amor carnal i espiritual, i actualment tambe ho pensem.