QUI POSA COM HOM DE COMPONDRE'S A SI MATEIX QUAN ESTÀ A CLASSE

Tot el mon sap que per al bon funcionament educatiu de la classe hi ha d'existir un model de comportament que no ha de ser refutat.Aquest sistema ha de abarcar el comportament a classe, l'us d'objectes no corresponents y regles per a u mateix.

-En primer lloc hem de deixar parlar al profesor i no interrompre'l mentres parla i si ho hem de fer es requereix que s'alçe la mà. Comportaments com aquestos fa que el ambient de clase siga menys esgotador. Tambe s'ha de tindre present que quan et dirigeixes al profesor has de dirigir-te amb bones maneres i amb respecte ja que sino et pot renyir o traure't fora de clase.

-En se gon lloc, no hem de dur aparells com Mp3, Mp4, Mp5, movils, etc. que si son utilitzats mentre un profesor fa explicacions , s'ho pot agafar molt malament i podria castigar-te fora de clase o be requisar-te'l indefinidament.

I en ultim lloc, has de fer tots els deures que et mana per a compendre millor les explicacions i anar mes preparat per a l'exam, ja que si fas els deures estas mes atent a les correccions i ho entens millor.

VOTACIONS

Potser pocs penseu que estem votant a el millor blog pero tots sabem que estem votant a alguna persona que vulga un punt per a la nota.

Aquesta votació es mes que res per amigisme i per aixo penso que no val la pena votar ja que despres si no has votat a un amic aquest s'enfada i t'has guañat una enemistat.

Poer aixo he decidit no votar fer a que no hi haja discursions.

CRONICA 4 ESO

Aquest any vaig tindre la novetat de que em tocara un professor de matematiques (julian) el qual es un profe molt divertit que feia i fa que les classes de matemàtiques no siguen tan avorrides.

Apart d'ell la novetat d'aquell any va ser greg, un nio que va vindre des de Cambridge al nostre institut per a practicar l'oral d'angles. Pero en eixa clase tambe destacava la professora d'angles (Carmen) que era molt simpatica i que ens va permetre que ferem un esmorçar a clase un dels ultims dies.

Tots els professors ens deien que estudiar batxiller, que es el curs en el que estic ara, es molt dificil i ens preparaven per a poder soportar-ho.

En aquest any vam fer una excursio a Ares a fer-hi senderisme. Alli hi estavem a molta altura i just eixe dia feia un fred mortal pero com que vam caminar molt vam entrar en calor de seguida.

Aquest any es va fer una excursió a Italia pero els meus pares no em van deixar anar pero vaig tindre una semana lliure amb festa.

FINS AQUI LA MEVA CRONICA

CRONICA 3 ESO

En tercer vam començar un any que va ser significatiu per a nosaltres, sobretot en l'apartat de professors.

Primer tenim a Fina, la de matematiques, aquesta ha sigut la meva professora de matemàtiques mes dura que he vist mai. Tots els dies ens manava una muntanya de deures que costaven molt de fer.
Recordo que aquell any vaig anar a l'olimpiada de les matematiques amb companys i amics meus. Alli en l'olimpiada ens van fer moltes proves individulas i col3lectives en les quals t'ho pasaves be ficant a prova el teu ingeni.Vaig quedar en el lloc 29 que no esta malament.

Tambe vam tindre rebombori en l'assignatura de llengua castellana. Primer teniem a una nprofessora que donava la clase be pwero va agafar una baixa (encara no se perque) i va vindre un profesor molt peculiar que es deia Enric. Aquest profesor ens feia riure molt iels seus examens van ser caxondeo pur perque els feia a la pisarra i tota la clase li preguntava coses dels examens i ell ho responia quasi tot¡¡¡¡
Recordo que ens va manar un treball que nomes vam fer el meu amic i jo que tractava sobre Jorge Manrique i las coplas a su padre i que va ser el treball mes dur de m'ha vida.

Aquest fi de curs vam tornar a Portaventura. Havien estrenat una nova atraccio que es deia Furius Baco que erta una muntanya russa que alcançava una velocitat impressionant. Tambe em vaig atrevir amb la resta d'atraccions perilloses que no em vaig decidir a pujar quan anava a primer.

FINS 4 ESO

CANÇO DE GUITARRA ELECTRICA( MOLT BONA)

Aci us deixo la meva canço instrumental favorita:

Catálogo de música libre

CRONICAS 2 ESO

Primer començare dient que aquest any va ser molt diferent a 1 ESO en quant a la dificultat. En el meu cas va suposar una baixada de notes brutal.
Aixo arribava fins a tal punt que aquest any vaig suspendre un examen de geografia pero vaig tindre la sort de que en profesor(Toni) no el contara per a nota je que en els altres tenia molt bona nota.
A part de Toni recordo alguns profesors que van ser un punt clau en el curs com Merche (profesora de matematiques) amb la qual vanb passar moltes anecdotes divertides, encara que no dire perque eren divertides.

Durant els patis d'aquest curs vaig estar amb els meus amics en una esquina de l'institut on vam reforçar la nostra amistat parlant i rient amb conversacions molt interesants.
A meitat de curs la clase es va fer un viatje a Castella pero jo no hi vaig poder anar a causa d'un constipat.
El que mes em molestà va ser que no feren car excursio de fi de curs pero es comprensible que no la feren perque ja havien fet lo de Castella.

Eixe estiu va ser un estiu en el qual cada dia havia de fer exercicis de matematiques i angles per aque l'any seguent anara millor.

Un dels fets que sempre recordare d'aquell any va ser la cabotà de Zidane la qual vai veure en un video molt gracion:

CRONICA 1 ESO

Sempre recordare el canvi que va suposar deixar el col·legi i anar al institut. Aquell dia anava molt perdut des que entrava fins que sortia.

Quan vaig anar a l'aula d'usos multiples on es deia en quina clase havies d'anar em van ficar a primer B. Quan vaig entrar a la meua aula vaig vore molter cares desconegudes i em sorprengé no veure cares conegudes. Sort que almenys hi havia algun amic del meu col·legi per quasi tots eren d'un altre. Aquest dia va ser l'inici d'un gran canvi.

A poc a poc em vaig adaptar al nou horari (abans anava per la tarda y ara nomes pel mati) i em va començar a agradar. A l'hora del pati nomes parlava amb la gent que coneixia del meu antic col·legi.

Recordo que aquell any tenia tres hores el dilluns dins d'una aula prefabricada i hi feia molt de calor. Tambe hi ha coses que no he oblidat, com el nostre tutor i profesor d'historia que ens narrava els fets historics com si fos un conte, encara que tots els professors tenien una mica d'extranys (i alguns encara ho són).

Tambe se'm va fer extrany el que hi hagues un baret dintre del institut, ja que en el meu col·legi no hi havia.
Aquest final de curs va ser especial per a mi perque va ser la primera vegada que vaig anar a portaventura amb la clase. Aquell dia ho vaig passar molt be

ja que em vaig pujar a un fum d'atraccions incluent-hi el Dragon Kan.

Eixe any,com he dit abans, vaig fer molts amics amb el queals vaig començar a sortir y vam sellar una amistat que hui en dia encara dura. El curios es que han ant amb mi tota la vida pero no haviem parlat mai i cuan val començar a dirigirnos la paraula vam descobrir que teniem gustos en comu (Videojocs).


El unic esport que m'agrada veure per televisor es la F1 i aquest any va ser important per a mi veure, despres de haver vist totes les carreres, a Fernando Alonso guanyar el mundial

Fins 2 ESO :-)

Diccionari per a occiosos (Part1)

Fa poc hem llegit algun fragment daquest llibre i he triat una paraula per comentar: "Silenci"

Joanot Martorell ens diu amb una oracio que de vegades callar es mentir.

Jo penso que no te rao per un motiu i es que callar mai es mentir sino que es mes be no dir la veritat. Per aquest motiu no pots dir que una persona que calla menteix pero si que pots dir que no diu la veritat.

Fins un altra

Canço d'amor

Aci us poso les meves cançons d'amor preferides.

EPICA-NEVER ENOUGH




BON JOVI-ITS MY LIFE




RAMMSTEIN_ DU RIECHST SO GUT (HUELES TAN BIEN)

Mago De Oz - La costa del silencio

LLETRA DE BATALLA

Jo, Victor Felip Andreu, amo de tot els que els teus ulls poden veure, m'adrece a vos, Daniel Jurado Sanchez capita del imperi gal·lactic de l'il·lustre lord Sheppard et notifico:

He rebut per el teu missatger (Internet) la teua carta en la que em dius que soc un infidel y per aixo vols una batalla a tota ultrança en nom de Deu.

Doncs jo et dire que tu em vols matar poer haberte apalliçat en totes les batalles en les que hem participat. Nomes vols saciar les teues ansies de venjança per l'enveja que et recorre el cos er haver sigut vençut per mi, amo dels videojocs.

Dius que ets un cavaller amb honor i valentia però jo se que ets un maleit gos de fos que aprofita el poder en el seu benefici y deixa els seus subdits en la miseria.Per aixo et dic que jo, Victor Felip Andreu, accepto el teu desfiament per a posar fi a la teua tirania y lliberar als teus vasalls per a que pugen viure en les mateixes terres que ara, que quan t'haja degollat seran meues, amb pau i comoditat que jo els otorgare.

Com ets un tirà que es creu un cavaller, no m'ha sorpres que no sapigueres que qui eligeix les armes fos el desafiat, es a dir, jo. I com que soc jo qui tria les armes et dire que llutaren amb una daga en cada mà, y amb una guadanya d'arma ofensiva y si no estas conforme amb aço doncs et dono la opció de triar una espasa curta, tan curta com ta dignitat, honor y valentia. Be, crec que amb aixo no podrien lluitar aixi que una espasa curta y prou.

M'acomiado de vos dient que estic impacient per lliverar els teus vasall de vos y et dic que lord Sheppard sera el que anira darrere.

Tirant lo blanc ULTIM CAPITOL¡¡¡

No se que puc dir sobre aquest capitol. Be, us dic que al haber-hi una continuació no es un final acabat y per tant no es pot dir res mes que es un capitol conector amb el seguent llibre.

Be tot s'ha de dir, davall de l'ultima pagina hi ha un asterisc que ens conta el final.

FINS A LA PROXIMA:-)

FI

Tirant lo Blanc cap 10-11-12-13

En aquestos capitols ja he començat a perdrem una mica perque amb tants noms que hi ha començe a fer-me un embolic. I aixo pasa perque Tirant es un cavaller que te moltissima sort i que al final comença a perdre verosimilitat perque com tots sabem, una cosa es tindre un cop de sort i una altra es que.... Pero quan arribem a les escenes amb Tirant y Carmessina em pareix a mi que deixa per terra la dignitat d'una princesa (en aquella epoca eren pitjor del que em pensava).

En fi, suposo que aquesta es la meua penultima entrada del diari (per favor no sigueu molt critics amb mi que jo nomes he donat la meva opinió.

Tirant lo Blanc cap 8-9

Al finalitzar la batalla els cavallers capturen al rei d'Egipte i criden a tirant per a que el degollès pero ell es nega a matar a un pres. Aço em fa pensar en el codi dels cavallers de no matar a un indefens.

Tambe destaca la conversació de Tirant amb Carmesina en la qual es veu que cap d'ells es vol separar de l'altre.

Despres tenim la carta de Estefania per a Diafebus, a qui creu mort.

Despres hi ha la explicacio del somni de Plaerdemavida que relata el que ha estat espiant durant la nit, encara que conta els fets un poc retocats.

Tirant lo blanc cap -3-4-5-6-7

El que mes destaca d'aquestos capitols es l'estrategia que usa Tirant per recuperar terres dels turcs.

Tambe em sorpren la forma en la que s'expresa Tirant davant de Carmesina (no se si eixes eren les formes de parlar a una princesa.

Despres estan la lletra de batalla que mana el rei d'egipte a Tirant. D'aço em sorpren que escribiren amb tant empeny per fer quedar al altre tant malament.

Despres en la gran batalla hi ha coses que criden l'atenció com, per exemple, que els cavallers pogueren sortir de la batalla per a despres tornar a entrar. Si es aixi, perque no es queden lluny de la batalla per salvar s'ha vida?

fins la proxima entrada:-D

Tirant lo Blanch Capitols 1y2

La veritat es que no se com començar, nomes us comentare el que opino d'aquests 2 primers capitols.

Primer: Em pareix una bona manera de declararse a Carmesina el ficarli un espill davant y dir-li que estima a la persona que es reflecteix. Es una manera original y poc convencional de fer-ho.

Segon: Em sorpren que Tirant y el Rei es besaren en la boca. Per aixo he investigat una mica y he descobert que aixó es fruit 'una tradadició en la que el bes significa "acte d'aplicar els llavis en senyal d'amor o reverència». En aquest cas Tirant ho fa en senyal de reverencia.

Fins a la proxima.:-)

TRISTANY E ISOLDA

1.ABANS DE LLEGIR.

1.Segur que has vist o has llegit moltes versions
diferents sobre la història del rei Artús.
Recordes alguna pel·lícula? I algun llibre?

Si, he vist "merlí", I he llegit coses sobre el Sant Grial que va buscar Artur.

2.Observa aquests indrets en un mapa de

l'Europa del segle XII i compara'l amb un
mapa actual d'Europa.

El unic que es pot apreciar es que Europa estava dividida en molts mes troços en l'epoca trobadoresca.

2.COMRENSIÓ

1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:

R: Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.

2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:

R:Victoriós i greument ferit.

3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:

R: El guareix de les seves ferides

4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:

R: Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella

5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:

R:Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge

6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:

R:Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces

7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-se i no ser descoberts:

R:Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure

8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:

R:Dalt del pi on es troben cada nit

9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats: fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:

R:Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina

10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietat per als amants i buscarà un càstig exemplar per a
ells. Quin és de tots aquests:

R:Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel

11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:

R:Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort

12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:

R:Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos

13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:

R:Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda

14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:

R:Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.

15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:

R:La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir

16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:

R:Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.

17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:

R:Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent

18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:

R:Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús

19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:

R:Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani

20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:

R:El seu gos, Petit-Crû

21. Quina qualitat màgica té:

R: El cascavell que porta fa oblidar les penes

22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:

R:Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel

23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:

R:La seva filla, Isolda de les Blanques Mans

24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Què aconsella a Tristany:

R: Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella

25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?

R:Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa
26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència

R:Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat
27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?

R:Disfressat de boig

28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?

R: Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà
29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:

R: La vela blanca
30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:

R: És al mar i es produeix una tempesta molt forta


2.DESPRES DE LLEGIR.

1. Classifica els personatges següents segons ens són presentats com a lleials o com a deslleials:

2. Llegeix les definicions i indica a quins personatges fan referència:

-Un home valent amb les armes, sense por. Li agrada
cantar i tocar l'arpa. Es posa malalt i és ferit en algunes ocasions, i per sobre de tot, estima.

R:Tristany

-
Filla del rei d'Irlanda, que sap llegir i escriure, sap música, jugar als escacs i té coneixements de medicina. És blanca, rossa i esvelta. Menteix sense vacil·lar.

R:Isolda la blonda.

-En alguns moments, perdona la seva dona i el seu nebot; en d'altres, actua d'una manera gairebé ferotge, sempre influenciat pels nobles de la seva cort.

R:Rei Marc

-Cavaller bretó que estima Tristany com si fos un germà.

R:Kahedi

-Esposa de Tristany que no suporta que ell estimi una altra dona

R:Isolda la de les blanques mans

3. Qui explica tota la història?

R:Un joglar

4. En quina persona se'ns presenten els fets i des de quin punt de vista narratiu?

R:En tercera persona del singular i punt de vista extern .

5. Emplena aquesta graella amb els fets més remarcables que s'esdevenen en aquests indrets de la Cornualla.

INDRETS FETS REMARCABLES
Blanca landa Tristany coneix el rei Marc. Serà armat cavaller.
Gran pi Trobades nocturnes amb Isolda.

HISTORIA DE TROBADORS

AMOR PUNXÓS

En el segle XIII, hi havia una cort situada en el regne d'aragoó que dominava gran part de l'actual Saragossa. En aquest regne manava l'il·lustrisim Robert de Sabre que era un dels majors senyors fiscals de l'època. Aquest senyor estava casat amb la bellisima dama de la cort anomenada Sofia. Ella era la dona mes binica de la cort i hi havia moltes persones que l'estimaven. Un d'ells era el trobador Ovidi de Morella , un magnic cavaller al que no havien derrotat mai amb una espasa.

Be doncs, despres de haver fet les presentacions, us contare la seua historia:

"Va començar un dia en que Ovidi de Morella estava en la taberna amb molts cavallers de la cort. Els cavalles comentaven la sort que tenia Robert de Sabre al haver-se casat amb aquella dama que era rica ademes de bonica.

Al escoltar la paraula "rica", Ovidi es va interesar per la conversació i va descobrir que si ell conqueria el seu cor es faria immensament ric.

D'aquesta manera va començar a escriure-li poesia trobadoresca per a guanyarse el seu amor.

Va ser questió d'espera el que la dama s'enamores perdudament d'ell. LLavors un dels llausengiers, Ramon de Rosaleda , que s'havien donat compte de que Ovidi s'el havia avançat en la conquesta de Sofia, va decidir comptar-ho tot a l'espós de la dama. Aquest en sentir-ho va anar a comprovar si aixo era cert. El trobador al veure que l'acusavenva proposar un duel amb el llausengier per vore qui tenia raó. Robert de Sabre va acceptar-ho.

Tot el poble es va reunir en la plaça per veure el duel. Quan va començar el duel Ovidi va desnfundar la seua espasa i amb un agil moviment va llançar l'arma del seu contrincant fora del seu abast. El va tombar amb un cop de puny i, ficant-li un peu al coll va fer que dira a la gent que l'havia acusat falsament. Aquest amenaçat de mort va rendirse i va confesar-ho tot.

Al veure com confesava el marit de la dama va fer que l'empresonaren per a sempre.

Aquella nit la dama va anar a l'havitació del trobador. Quan van estar junts, ella va dir-li que estava orgullosa de com havia lluitat contra el llausengier ell li va dir que les acusacions sobre ell eren certes, doncs ja no l'estimava per interes, i es van donar un petó. Va ser llavors quan de darrere de les cortines va apareixerRobert de sabre enpunyant una llança molt afilada. Seguidament es va llançar contra ell amb l'intencio d'atravesar-lo. i quan ho va fer es va donar compte de que havia atravesat tambe a la seua dona. el cor se li va trencar i es va suicidar tirant-se pel balcó. I aixi va motir Ovidi de Morella, abraçat amb la seua estimada i amb una vara que atravesava tots dos cors.

FI

TREBALL DE TROBADORS

TEXT EXPOSITIU DE LES TROBARAIZ¡¡¡¡¡


Be, començarem per definir la situació d'aquella època:

En aquells temps la societat era feudal i hi havia un señor feudal que posseia unes terres que terreballaben els camperols. Be doncs anem al gra¡¡ En la cort on residien els senyors feudals
hi havia trobadors que divertien als presents amb poesia trobadoresca.

Aquesta era una poesia va naixer en el segle IV i abarcava 5 generes: "la cançó", "El sirventès", "L'ament fúnebre", "L'alba" y "La pastorel·la". En aquests generes de poesia trobadoresca van haver-hi trobadors importants com Arnaut Daniel, Jauffre Rudèl (Trobadors occitans), Guillem de Cabestany, Guillem de Bergedà (Trobadors catalans) y un trobador italià anomenat Sordello.

Com tots sabem, les dones d'aquella època no podien fer gairebé res sense el permis de el seu home. Pero hi unes salvetats, LES TROBARAIZ. Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana. Són conegudes Azalais de Porcairagues, Castelloza o la Comtessa de Dia.

Be però, tant els trobadors com les trobaraiz no escribien per amor a la dama (hi ha escepcions¡¡¡) sino per que volien que la dama li fes favors. Pero les dames creien que era de veritat i el home de cada dama era un cornut en el sentit espiritual.


Actualment, el amor no es tant diferent a com el describien els trobadors. Ells deien que hi havia amor carnal i espiritual, i actualment tambe ho pensem.

AMOR

Per a mi l'amor es com una etapa de la nostra vida, tot el mon sent amor d'alguna manera.
Ja siguen relacions de parella, amistat, etc. Pero per a mi hi ha dos tipus d'amor:
-Amor passional: Es un amor que abarca les relacions carnals, es a dir, sexe. Aquest amor crec que es una relació de conveniencia, per satisfer necesitats naturals.

-Amor espiritual: que abarca les relacions espirituals (sentiments), es a dir, relacions d'amistat, maternals, etc. Per a mi aquest amor es el mes important de tots. perque demostra com es una persona en realitat.

L'amor espiritual, en la meua opinió, es el que et fa ser feliç de veritat. perque si aquest amor et falta pateixes molt i et sents desgraciat. En moltes pelicules d'amor per exemple, fan que una parella que s'estima es separen ja siga per una guerra, un viatge, un malentés, etc...i quan pasa aixo cada membre de la parella plora per no poder estar amb el/la seu/a esitmat/ada.

En conclusió, jo pense que l'amor es imprescindible per a la vida i sense ell no viu ningu.

FORMULA: Amor=Vida

Aci et deixe la meua cançó d'amor favorita:

DICCIONARI HISTORIC

Feudalisme:sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.

Edad mitjana:començà el segle V amb lacaiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i finalitzà el segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492.

Al-Andalus:és el territori de la Península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre el 711 i1492.

Catalunya nova: és una denominació aplicada als territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, les antigues taifes de Lleida i Tortosa.

Albigesos:Seguidors de la religio cristiana difosa.

Franciscans:és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Escolasticisme: és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Batalla de muret:va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.

Baixa edat mitjana:és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Imperi romà d'occident: es l'estat successor de l' Imperi romà, quant aquest es va dividir el 395 a la mort de Teodosi I el gran que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Caiguda de constantinoble:onquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.

Continuaran....:-)