dijous, 29 d’octubre del 2009

HISTORIA DE TROBADORS

AMOR PUNXÓS

En el segle XIII, hi havia una cort situada en el regne d'aragoó que dominava gran part de l'actual Saragossa. En aquest regne manava l'il·lustrisim Robert de Sabre que era un dels majors senyors fiscals de l'època. Aquest senyor estava casat amb la bellisima dama de la cort anomenada Sofia. Ella era la dona mes binica de la cort i hi havia moltes persones que l'estimaven. Un d'ells era el trobador Ovidi de Morella , un magnic cavaller al que no havien derrotat mai amb una espasa.

Be doncs, despres de haver fet les presentacions, us contare la seua historia:

"Va començar un dia en que Ovidi de Morella estava en la taberna amb molts cavallers de la cort. Els cavalles comentaven la sort que tenia Robert de Sabre al haver-se casat amb aquella dama que era rica ademes de bonica.

Al escoltar la paraula "rica", Ovidi es va interesar per la conversació i va descobrir que si ell conqueria el seu cor es faria immensament ric.

D'aquesta manera va començar a escriure-li poesia trobadoresca per a guanyarse el seu amor.
Va ser questió d'espera el que la dama s'enamores perdudament d'ell. LLavors un dels llausengiers, Ramon de Rosaleda , que s'havien donat compte de que Ovidi s'el havia avançat en la conquesta de Sofia, va decidir comptar-ho tot a l'espós de la dama. Aquest en sentir-ho va anar a comprovar si aixo era cert. El trobador al veure que l'acusavenva proposar un duel amb el llausengier per vore qui tenia raó. Robert de Sabre va acceptar-ho.

Tot el poble es va reunir en la plaça per veure el duel. Quan va començar el duel Ovidi va desnfundar la seua espasa i amb un agil moviment va llançar l'arma del seu contrincant fora del seu abast. El va tombar amb un cop de puny i, ficant-li un peu al coll va fer que dira a la gent que l'havia acusat falsament. Aquest amenaçat de mort va rendirse i va confesar-ho tot.

Al veure com confesava el marit de la dama va fer que l'empresonaren per a sempre.

Aquella nit la dama va anar a l'havitació del trobador. Quan van estar junts, ella va dir-li que estava orgullosa de com havia lluitat contra el llausengier ell li va dir que les acusacions sobre ell eren certes, doncs ja no l'estimava per interes, i es van donar un petó. Va ser llavors quan de darrere de les cortines va apareixerRobert de sabre enpunyant una llança molt afilada. Seguidament es va llançar contra ell amb l'intencio d'atravesar-lo. i quan ho va fer es va donar compte de que havia atravesat tambe a la seua dona. el cor se li va trencar i es va suicidar tirant-se pel balcó. I aixi va motir Ovidi de Morella, abraçat amb la seua estimada i amb una vara que atravesava tots dos cors.

FI


dijous, 22 d’octubre del 2009

TREBALL DE TROBADORS



TEXT EXPOSITIU DE LES TROBARAIZ¡¡¡¡¡


Be, començarem per definir la situació d'aquella època:

En aquells temps la societat era feudal i hi havia un señor feudal que posseia unes terres que terreballaben els camperols. Be doncs anem al gra¡¡ En la cort on residien els senyors feudals
hi havia trobadors que divertien als presents amb poesia trobadoresca.

Aquesta era una poesia va naixer en el segle IV i abarcava 5 generes: "la cançó", "El sirventès", "L'ament fúnebre", "L'alba" y "La pastorel·la". En aquests generes de poesia trobadoresca van haver-hi trobadors importants com Arnaut Daniel, Jauffre Rudèl (Trobadors occitans), Guillem de Cabestany, Guillem de Bergedà (Trobadors catalans) y un trobador italià anomenat Sordello.

Com tots sabem, les dones d'aquella època no podien fer gairebé res sense el permis de el seu home. Pero hi unes salvetats, LES TROBARAIZ. Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana. Són conegudes Azalais de Porcairagues, Castelloza o la Comtessa de Dia.

Be però, tant els trobadors com les trobaraiz no escribien per amor a la dama (hi ha escepcions¡¡¡) sino per que volien que la dama li fes favors. Pero les dames creien que era de veritat i el home de cada dama era un cornut en el sentit espiritual.


Actualment, el amor no es tant diferent a com el describien els trobadors. Ells deien que hi havia amor carnal i espiritual, i actualment tambe ho pensem.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

AMOR




Per a mi l'amor es com una etapa de la nostra vida, tot el mon sent amor d'alguna manera.
Ja siguen relacions de parella, amistat, etc. Pero per a mi hi ha dos tipus d'amor:
-Amor passional: Es un amor que abarca les relacions carnals, es a dir, sexe. Aquest amor crec que es una relació de conveniencia, per satisfer necesitats naturals.

-Amor espiritual: que abarca les relacions espirituals (sentiments), es a dir, relacions d'amistat, maternals, etc. Per a mi aquest amor es el mes important de tots. perque demostra com es una persona en realitat.

L'amor espiritual, en la meua opinió, es el que et fa ser feliç de veritat. perque si aquest amor et falta pateixes molt i et sents desgraciat. En moltes pelicules d'amor per exemple, fan que una parella que s'estima es separen ja siga per una guerra, un viatge, un malentés, etc...i quan pasa aixo cada membre de la parella plora per no poder estar amb el/la seu/a esitmat/ada.

En conclusió, jo pense que l'amor es imprescindible per a la vida i sense ell no viu ningu.

FORMULA: Amor=Vida

Aci et deixe la meua cançó d'amor favorita:






dimarts, 29 de setembre del 2009

DICCIONARI HISTORIC

Feudalisme:sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.

Edad mitjana:començà el segle V amb lacaiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i finalitzà el segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492.

Al-Andalus:és el territori de la Península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre el 711 i1492.


Catalunya nova: és una denominació aplicada als territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, les antigues taifes de Lleida i Tortosa.

Albigesos:Seguidors de la religio cristiana difosa.

Franciscans:és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Escolasticisme: és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Batalla de muret:va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.

Baixa edat mitjana:és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Imperi romà d'occident: es l'estat successor de l' Imperi romà, quant aquest es va dividir el 395 a la mort de Teodosi I el gran que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Caiguda de constantinoble:onquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.

Continuaran....:-)

dilluns, 21 de setembre del 2009


* Bloc mare: http://blocdevalencia.blogspot.com/

hola

aci fare els meus deures de valencia :-)